Un acte important com la mostra i cercavila dels gegants de la Porra, que es va celebrar el dissabte 19 de setembre, el diari de Vilanova, va editar la notícia a la contraportada del diari amb una foto que falta el gegant de Calella i amb un breu comentari. Això sí a la pagina 12 del mateix diari, endossen una pàgina sencera de notícies del Vendrell.
El Gegant que falta es el de Calella.
Els altres gegants que si estan a la foto son:
Valls, Manlleu, gegantó de Solsona (infantil), Sanaüja, Amer, infantil de la Plaça Nova de Barcelona, Plaça Nova de Barcelona, Lleida i el Gegant de la Porra de Vilanova.
Es un dels actes dels 300 anys dels gegants Grossos.
Per aquest motiu a la nostra ciutat, el proper dissabte dia 19 de setembre, es durà a terme una cercavila de parelles de gegants que van abillades amb la porra. La porra és portada per gegants moros, però també per reis i guerres.
Serà la primera Mostra de Gegants amb Porra realitzada mai al territori català.
La cercavila i mostra s’iniciarà a las sis de la tarda a la Rambla Principal (cantonada amb av. Francesc Macià i acabarà al davant del Mercat Central on es faran les presentacions dels gegants i faran els seus balls de lluïment.
Els gegants participants seran:
Gegants grossos de Vilanova i la Geltrú
Gegants de Valls
Gegants de la Paeria de Lleida, Jaume I el Conqueridor
"Renoi!!!" Diu el gegant gros de Vilanova, amb ulls tots desorbitats i mirant amb cara tota estranya els dos babaus que estan al seu costat.
El gegant diu:" M'han fotut la porra i porto un pastís de 60è aniversari a la mà de la porra?... si aquest any hem celebrat més de 300 anys! Això no lliga. Què passa aquí? Qui són aquests que estan al meu costat? Hi ha un que porta la meva porra i la seva dona va saludanta tothom... Ah ah ah ah! Aquests són aquells que van néixer el 1949 i fan 60 anys. Hòstia! Si a l’altra mà porto un punt de llibre. Ja ho entenc, ens hem canviat la porra pel punt de llibre dels col·leccionistes Jaume i Carme.
Moltes gràcies i felicitats a la Judit, el Pau i a la Neus per preparar-nos la festa sorpresa i al Sergi Salvó d’IAKARE, que ha creat aquests ninots de paper amb clau d'humor per la Carme i per mi, tant ben representats, en motiu del nostre 60è aniversari. També moltes gràcies a tots els que vau estar a la nostra festa.
Els artistes familiars ens van regalar aquests quadres del gegant de la porra. El quadre gran és de Millón (Artur Garcia Millón) i el petit de MªÀngels Garcia Millón, moltes gràcies a tots dos per aquestes pintures que em van omplir el cor.
El dissabte 1 d’agost la colla de geganters de Vilanova va celebrar la major trobada de gegants centenaris, mai realitzada a Vilanova. Un del actes mes emblamàtics de la Festa Major i dels 300è aniversari dels Gegants Grossos.
Va ser impressionatveurela plantada de gegants centenaris a la plaça de la Vila i la cercavila on van ballartots els gegants.
A la mostra i al cercavila i van participar tots els gegants exposats a l’exposició de Gegants de Museu, a excepció dels Gegants Vells de Solsona i els Gegants d’Olot que no surten al carrer per protocol intern. També van estar convidats per l’ocasió altres gegants centenaris: Gegants de la Ciutat de Barcelona, Gegants Vitxets i moros de Reus, Gegants de Santa Maria del Mar de Barcelona, Gegants de Lleida, Gegantons de Mataró, Gegants de Mataró i Gegants de Badalona.
Un dels actes mes emblemàtics i principals de l’aniversari dels 300 anys de Gegants Grossos de Vilanova i la Geltrú (documentats). A estat la magnífica exposició de gegants centenaris d’arreu de Catalunya, inaugurada el dissabte 18 de juliol i estarà fins el 1 d’agost a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.
El marc de la Biblioteca es ideal per veure els gegants centenaris, que fan companyia per uns dies els llibres antics de la biblioteca. Es poden veure gegants amb 400 anys d’ historia com les testes dels gegants d’Olot. Molts d’aquestos gegants tenen un protocol de no sortir dels seus pobles i es de molt agrair que es fes una excepció i els hem pogut admirar.
Moltes felicitats!!! A tots el que heu fet possible aquesta exposició.
Presentació del llibre Ara vénen els gegants.
Amb l’inauguració de l’exposició, també es va fer la presentació del llibre Ara vénen els gegants dels autors: Joan Cuscó, Jordi Ruiz de Castanyeda, Eloi Miralles, Bienve Moya i Heribert Masana. Un llibre molt ben aconseguit amb moltes interioritats i anècdotes dels gegants i el seu entorn. Es molt d’agrair el menciona-me'n d’aquest espai “El gegant de la Porra” com a pagina internauta i els punts de llibre que es van editar per el segon aniversari de l’espai.
Els Gegants grossos, aquest diumenge dia 14 de juny, han celebrat un dels actes mes emblemàtics dels Gegants per celebrarels seus tres segles d’història. EL Gegant de la Porra i la Geganta, acompanyats de la Mulassa “La Boja” i els grallers, han tornat a participar a la processó del Corpus com ho van fer fa 300 anys, en la primera referència escritaque esconserva a la arxiu parroquial. Van ballar en el cercavila per els carrers i places al voltant de l’església de Sant Antoni desprès de molts anys es van fer catifes per el seu pas.
Les primeres referències documentats que justifiquen la presencia del Gegants Grossos són l’any 1709a l’arxiu de la parròquia de Sant Antoni.
A Vilanova no tenim dades concretes sobre l’existència de gegants del tipus primitiu, però és possible que entre joglars que anaven a la processó, n’hi hagués algun que representés el paper de Gegant. L’any 1668 encara no n’existia cap parella de cartó. Després trobem una llacuna en la documentació i quan aquesta reapareix, ja que l’any 1709, trobem que de consuetud per Corpus sortia un Gegant i una Geganta. Resta clar, doncs, que els primers gegants de cartó foren construïts dintre d’aquest període de quaranta anys. Text del llibre dels Gegants i demés entremesos populars de Vilanova i la Geltrú per AlbertFerrer i Antoni Anguera editat per Joan Rius i Vila l’any 1964 i que el passat 16 d’abril es va editar de nou en versió facsímil.
En el meu desordenat arxiu he trobat aquesta postal de confirmació del Gegant de la Porra al gegantí Robafabes i família de Mataró, confirmant la seva presencia amb la geganta, a la festa de Les Santes de l’any 1985. A la part de dalt de la postal hi han unes notes sobre els gegants de Vilanova i amb les dades de 1668-1709 apareixen a la vila els primers gegants de cartó.
Curiós punt de llibre que ha editat la Generalitat de Catalunya amb els dos anys de govern i el lema ENFORTINT CATALUNYA... de que s'ha d'enfortir Catalunya? Si el govern espanyol ens pren el pel i els diners.
Era dimarts de Carnaval de l’any 1975 i a les principals societats feien ball de mascarots. Baixava amb la Carme amb el R-8 per la Rambla. Tot d’una a l’altura de la casa Amparo una comparsa de mascarots, amb la bandera al davant, van encerclar el cotxe. El banderer, que era el Jese, va pujar sobre el cotxe bandejant la bandera, mentre els mascarots anaven ballant i tirant gra. Nosaltres sortim del cotxe i comencem a ballar amb ells. Al cap de temps encara germinava gra pels racons del R-8. Aquesta comparsa de mascarots, gent dels Bordegassos i del Coro, van fer ressorgir el Vidalot no oficial (i en temps de Dictadura!).
Any 1976
Els pròxims anys el Vidalot ja va sortir i l’organitzava el Coro. Era impressionant la gran quantitat de gent, anys més tard s’hi afegiren altres societats, fins que la Rambla de dalt a baix només hi havia mascarots i tota una gran catifa de gra.
En mica en mica el Vidalot es va anar morint... Culpa? Dons una mica de tots, inclòs
dels que el van impulsar en un inici, ja que al final anaven directes al ball de l’envelat i els hi feia mandra sortir al carrer, també la gent estava cansada de les gran palisses que feien els incontrolats de sempre... I tot lo bo sempre ens el carregem.
Altres ANYS
VIDALOT:
El Vidalot de la família Vidal, al qual pel seu fer taral·lot, posaren aquest qualificatiu pejoratiu, domiciliat al carrer d’Artensans, era un home més afeccionat a la vagància i a la gatzara sorollosa i destrempada que no pas al treball i a la meditació. Ell volia xivarri i ho aconseguí. Sorneguer i dropo sembla, que era boter d’ofici, no li deuria plaure gaire manejar l’aixa. Alguns el qualifiquen només d’home de gran humor i de molta sorna.
Va demostrar el seu enginy i fundà la comparsa seria per allà el 1845. Ell la presidia al davant de tothom, acompanyat pels homes mes notables de la vila en el ram de la gresca, portant un penó per senyera i anava al davant de la comparsa. Aquesta comparsa era del tot diferent de la que sortia al mati.
El Vidal féu un pregóon convocava a les dones i homes disfressats i les reunia en un lloc per les dones i un altre per els homes. Llavors venia l’hora del mercat. Cada home, ara l’un ara l’altre, anava passant per davant del Vidalot i li demanava una dona per parella, d’acord amb les exigències del seu gust, del seu temperament o del seu caprici. Totes les dones tenien sortida: altes, baixes, grosses, primes, lleugeres i catxasses. L’home satisfeia una pesseta ambla recaptació de la qual pagava l’ orquestra, i l’organitzador escollia, igual que en un galliner, la que responia més bé als desigs del demanant. Algune vegades s’esdevenia que un home escollia per parella la seva muller, la filla o la pròpia sogra, Això donava ocasió a les escenes mes xocants i pintoresques.
Del llibre Vilanova i la Geltrú i el seu Gran Carnaval de Xavier Garcia (ANY 1972)
L’associació Cultural de Sant Josep de Ripoll, a editat quatre punts de llibre que representen las quatre estacions de l’any amb el Tió com a protagonista. Aquests punts de llibre es van repartir amb motiu de la trobada de intercanvi de punts de llibre de Ripoll, el passat 8 de desembre.
Una colla de vilanovins i vilanovines nascuts l’any 1948 (el any del drac de Vilanova) es van reunir per celebrar el dissabte dia 27 de setembre el 60è aniversari. Han fet un punt de llibre de recordatori, tots ells i elles vestidets de la primera comunió, que ve que han quedat!. Moltes felicitats!.
També l’any 1998 van celebrar el seu 50 è aniversari també van fer un punt de llibre de recordatori i van aplicar la frase “Collita del 48”.
El VINSEUM acull una exposició amb la reproducció dels diferents entremessos de la petita processó de Festa major de Sant Fèlix.
En total són 451 ninots sense comptar les pinyes dels castells. Es poden trobar els balladors, les peces de bestiari, els administradors el Sant Fèlix, els músics... i tots fets amb ninots de pasta de paper i pintats a mà amb molta clau d'humor pel Sergi Salvó de l'empresa de creació artística vilanovina IAKARE.
És una gran obra, i el seu creador pot estar content de la feina feta ja que la processó sencera l'ha adquirit l'Ajuntament vilafranquí, d'aquesta manera posteriorment es podrà veure l'obra sencera.
Punt de llibre de la inauguració de l’exposició
El 2006, en Sergi Salvó ja havia fet una exposició a la sala Toc de Vilanova amb molta gràcia del cercavila de la festa Major de Vilanova. En el cercavila es podien veure tocs d'humor com la geganta mora fumant-se un porro i un gegant de la porra destraler que se li queia la porra sobre el cap d'un pobre geganter... una gran dosis d’humor... Em va agradar tant que en el meu espai "el Gegant de la Porra" vaig posar-me la foto. Llàstima que l’obra no l’adquirís l'Ajuntament vilanoví i va ser repartida entre particulars que van comprar les diferents parts.
El programa de la Festa Major 2008 conté: La programació dels actes, una agenda, vuit contes i un punt de llibre.
el programa
Dos dels vuit contes que inclou el programa de la Festa Major 2008.
UN CÀSTING BESTIAL
<<Tots els preparatius per la Festa Major estaven pràcticament enllestits, ara només calia crear el cartell.
L’encarregat de fer-ho, el Nyls, per inspirar-se es va imaginar la festa com si en aquell precís moment, l’estigués veient: els gegants, els nans, les mulasses,el Porró, la carpa Juanita... va sentir la música de les gralles i els timbals, l’olor de la pólvora quan espetega i la calor del foc dels diables quan salten, amunt i avall, acompanyats pel drac, fent tremolar a petits i grans. Tenia molt clar que volia reflectir tota la Festa Major al cartell, tan sols calia triar quin dels personatges seria el protagonista. Així que va decidir convocar un càsting a casa seva.
Els primers en arribar van ser els gegants: la Guisla i el Gegant de la Porra anaven acompanyats dels gegants petits. El Nyls els va rebre al jardí, ja que a dins no ho cabien. Tots quatre li van explicar les seves experiències al llarg dels temps: quan van néixer, la quantitat d’anys que fa que ballen a les festes de la vila... També li van parlar de la colla tan simpàtica de geganters que sempre els acompanyen. En acabar, es van acomiadar molt contents.
No va passar gaire estona, que van arribar els nans. A l’artista li va fer molta gràcia veure’ls tan polits. Al començament era un guirigall, tots parlaven a l`hora, però de mica en mica van saber trobar el seu torn i li van explicar un munt de coses: qui el va construir, com van triar els vestits i com es diverteixen fent xalar als més petits a la cercavila.
Tot seguit van passar les mulasses, la gran, la mitjana i la petita, amb tot de xumets penjant de les orelles. Anaven d’una banda a l’altre mentre li explicaven el fart de riure que es fan empaitant a tothom pels carrers...
Finalment, el Porro i la carpa Juanita van seure una estona amb ell i li van dir que encara es posen molt nerviosos abans de sortir a la Festa Major.
En marxa aquests últims, el Nyls és va adonar que ja era molt tard. Va pensar en preparar el sopar quan, de sobte, va sentir uns cops forts a la porta “POM POM POM”. En obrir-la es va quedar glaçat, hi havia un drac enorme palplantat al seu davant: era el Drac de Vilanova.
Bona nit!- va dir amb veu profunda, vinc pel càsting...
El Nyls, molt sorprès, el va convidar a entrar. Com la resta de personatges el Drac li va explicar un munt d’anècdotes, li va parlar dels seus amics: el “Tigre”, en “Barrina”i dels bessons...
Van xerrar més de dues hores! I en acabar va marxar tot content remenant la cua.
Des del seu taller, l’artista va mirar per la finestra: va veure la lluna plena reflectida sabre el mar i la silueta de la Pasífae retallada al cel...
Aleshores va cridar:
Si senyor! Ja ho tinc el cartell de la Festa Major 2008!
Dit i fet, aquella nit gairebé no va dormir: va començar a dibuixar, retallar i enganxar... va donar color per aquí i per allà. Volia omplir el cartell de festa i calia tenir-lo enllestit el més aviat possible...
En acabar, molt satisfet, es va mirar el resultat:
El cartell reflectia tot l’entusiasme i l’orgull de la Festa Major: entre els esclats del foc, la lluna i el mar, apareixien tots els elements de la festa: els gegants, els nans, les mulasses, el Porró i la carpa Juanita, els castellers, els diables, els dracs, els balls i entremesos...
Havia decidit que tothom hi fos present...
Ho havia aconseguit...
OMPLIR DE FESTA LA CIUTAT!>>
Conte de Montse Balada i Susanna Peix
el disseny
EL BLANC
<< Corredisses, enrabiades sense solta ni volta i soroll, molt de soroll, fins que el Gegant de la Porra els diu a tots amb veu solemne:
“aquesta Festa Major caurà un xàfec de mil dimonis si no supereu un repte, trobar el color blanc”.
“Trobar el color blanc?”, es van preguntar estranyats. El Drac va ser el primer a oferir-se per a la missió. Sabia on s’amagava el color verd, el verd dels dracs i potser alla també hi trobaria el blanc. Decidit, va enfilar el camí en direcció a les coves, les de Ribes.
La carpa i el porró també ho van veure fàcil.
Com que sabien on trobar el blau del mar i el blau del cel, van pensar que el blanc, un color proper a l’aigua i als núvols, també naixeria al mateix lloc.
Les mulasses, la Boja, la Presumida i la Cabreta, en fila india, una darrere l’altra, van marxar a casa del sastre de la seva túnica. Si el sastre tenia el color vermell, potser també tindria el blanc.
Els nans van fer grups de tres: uns van anar a preguntar als Bordegassos com havien aconseguit el groc; uns altres van visitar els gegants petits, el Hereu , pel violeta de la seva barretina; i el tercer grup va demanar ajuda als amics de la Geltrú a veure com havien fabricat el seu taronja característic.
Tots tenien una tasca encomanada, tots excepte el diablet, que, com que era massa petit, el van fer quedar a casa. El Diablet, però, no es va quedar de braços pegats. Va agafar la seva maça, unes cartolines, cola i unes tisores, i sabeu que va fer? Un molinet de vent. Tot seguit, el Diablet va preparar una taula molt ben parada per sopar.
Poques hores més tard, va anar arribant tota la resta, però cap havia aconseguit l’objectiu. El Drac havia portat només el color verd, la carpa i el Porró els dos tons de blau, les mulasses el vermell i els nans el groc, el violeta i el taronja, però ningú el color blanc.
Com que estaven molt cansat i tenien gana, van agrair al Diable que els hagués preparat tot aquell menjar. Ben sopat, el Diablet va recollir els colors de cadascun i els va lligar al molinet.
Aleshores, el diablet els va demanar un favor: “Veieu aquest molinet? –va dir- Doncs us demano que, entre tots , bufem i bufem per fer-lo girar”, després d’uns segons fent voltes, van quedar tots bocabadats: allà, davant seu, van poder veure el color blanc!
“Molt bé –vadir aleshores el gran Gegant-. Heu après la lliçó. La Festa Major no és cosa d’un o d’altre. La Festa Major som tots”. És per això que, encara avui, als entremesos i als balls de la ciutat, els agrada que aneu a rebre’ls vestits d’aquest color, el blanc.>>
Ha la fira Internacional d'idees i invents attic de Vilanova i la Geltrú (abans Galàctica) que es va celebrar els dies 26 al 29 de juny, l’empresa main Market va esposà un punt de llibre molt pràctic anomenat AUTOPÁGINA.
Acabo de llegir el llibre El Quart Reich. El Secret de Montserrat de Francesc Miralles i m’ha cridat l’atenció un detall de la novel·la. A la pàgina 214 el protagonista, Leo Vidal, estava visitant el Museu de Montserrat i feia la descripció d’un quadrede Ramon Casas. Amb la descripció del quadre em va venir al cap un punt de llibre, buscant a la meva col·lecció el vaig trobar. Era el punt de llibre de la Madeleine (1892) de Ramon Casas.
El títol del quadre és En el Moulin de la Galette(Retrato de Madeleine de Boisguillaume, 1892). En el tiquet per entrar al museu hi trobem un fragment del quadre, un primer pla de la dona del retrat.
La dona del quadre era una model que havia posat per alguns dels millors pintors de l’època comToulouse-Lautrec i Santiago Rusiñol.
Leo, el protagonista del llibre descriu així el quadre:
<<Entre els quadres de finals del segle XIX – La belle epoque de la burgesia catalana-, em va cridar l’atenció un bell retrat de Ramon Casas titulat En el Moulin de la Galette. Mostrava una dona vestida de vermell asseguda en un cafè davant d’una copa de vi. Vaig deduir que es tractava de vi dolç, perquè la copa era petita i el líquid semblava consistent i fins i tot llefiscós. La bona pintura també pot transmetre aquestes sensacions.
Tot i així, el que m’eclipsava d’aquell retrat era l’expressió malenconiosa de la noia, que a més de bosses als ulls tenia els cabells força despentinats, com si se’ls hagués estat remenant mentre tractava d’imaginar una vida millor. Segons la meva interpretació, el vi dolç contrastava deliberadament amb l’expressió amarga d’aquesta damisel·la. El conjunt era un bon retrat de les ambicions humanes: un glop agredolç que deixa més ressaca, segons la qualitat del vi.>>
L’onzena edició de la Trobada de la Federació Catalana dels Tres Tombs s'ha celebrat avui diumenge al passeig marítim de Vilanova i la Geltrú i serveix per cloure el programa d’actes al voltant del 125è aniversari de l’estrena de la bandera dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú.
Punt de llibre del 125è aniversari de la bandera
Un espectacle únic al voltant de la façana marítima de Vilanova al costat del mar... trobem un museu itinerant i vivent.
He trobat a un racó del traster un magnífic pòster, editat l’any 1984 de VILANOVA CENTRE (avui es Vilanova Tot Centre) il·lustrat per la dibuixant Pilarín Bayés. En el pòster hi han les botigues o comerços que havien el any 1984 hi formaven L’ILLA DE VIANANTS. Que es el que queden d’elles?, dons avui vint i quatre anys desprès, trenta i vuit sobreviuen, quaranta i dugués han plegat i dugués en canviat de negoci.
Pocs pòsters han estat tan aprofitats com aquet, hi han il·lustrats les tradicions vilanovines com: Els Tres Tombs, el Carnaval, el Xató, les Danses de Vilanova, la Festa Major amb els seus entremesos. Personatges vilanovins com El Feudal de la Geltrú, Manuel de Cabanyes (a la seva casa pairal a la plaça de les Cols), Víctor Balaguer, Francesc Macià, Toldrà, El pintor S. Massana, el Salvany dels Tres tombs i dels Bordegassos i la Carpa Juanita amb el porro.
També es molt curiós com estan representats els carrers i places amb personatges i coses que representen el seu nom.
Les botigues i negocis estan representats també amb personatges adien al seu nom.
La festa major de Vilanova i la Geltrú és una de les més riques de Catalunya amb un gran patrimoni tradicional i popular: gegants, nans, mulasses, dracs, balls i danses, castellers i músics formen part d’un valuós imaginari col·lectiu. Per a què els més petits poguessin participar en la festa major, els Pabordes de l'any 1999van crear el cercavila infantil de L’Imaginari, tota una sèrie de balls sobre les diferents llegendes de la comarca.
A continuació la descripció de tots els balls que formen aquest cercavila que es fa el 6 d'agost:
BALL DE LA FUNDACIÓ DE LA VILA- NOVA (any 1999)
Arribà un temps en què els Senyors Feudals del Castell de la Geltrú exigien als seus vassalls la pràctica del Dret de Cuixa. Una parella de Geltrunencs, que no hi estaven gens d’acord, van decidir escapar-se, van saltar la muralla i es van establir vora la solitària capella de Sant Antoni, en terres del castell de Cubelles.
Amb el temps, al voltant de la casa dels rebels, s’hi anaren establint moltes famílies, fins que el Rei Jaume I, l’any 1274, concedí a tots els habitants de la Vila Novael dret d’habitar definitivament en aquelles terres.
CARACTERÍSTIQUES DEL BALL:
La música: Miquel González.
La formació musical: Grup De Grallers (Tres gralles i un timbal).
Els personatges el Rei en Jaume, el Sr. Feudal de la Geltrú i els vilatans.
Els elements i bestiari: Dos gegantons i 10 nans.
La coreografia: El ball és, bàsicament, un ball de gegants on es substitueixen els moviments de festeig per uns de més representatius d’una baralla, i on els nans escenifiquen, amb més expressió que no pas amb dansa, les diferents parts de la llegenda, ara castigats pel feudal amb cops de braç o bé alliberats pel rei envoltant-lo i ballant. Aquestes parts dansades son moviments de rotllana i combinats amb algun que altre punt de dansa.
BALL DE MIRALPEIX (any 1999)
Damunt la terra que amaga les coves de Ribes s’alça el Miralpeix, una antiga fortalesa, avui en ruïnes, que va ser disputada per sarraïns i cristians. Diu la llegenda que el seu nom prové dels crits que van despertar la presència d’un peix imaginari que va encuriosir tant els sarraïns que van abandonar el castell, i així els soldats del Compte de Barcelona el van poder conquerir.
CARACTERÍSTIQUES DEL BALL:
La música: Melodia Tradicional : Arranjament: Jordi Maria Macaya.
La formació musical: Grup De Grallers (Tres gralles i un timbal).
Els personatges: Els portants del peix, portants del castell, sarraïns i cristians.
Els elements i bestiari: Peix articulat, castell en forma de penons, escuts i bastons.
La coreografia: Aquest ball està inspirat en els balls de bastons d’arreu del país i combinat amb els balls de moros i cristians del País Valencià. Són dos bàndols molt diferenciats i mentre els moros caminen amb les fileres típiques i agafats del braç, els cristians ballen un ball de bastons molt bàsic. A continuació es formen dues fileres paral•leles i piquen un bàndol contra l’altre simulant una batalla i canviant la seva situació sobre l’escena ( els cristians van entrant al castell i els moros se’n van a envoltar el peix). Per acabar cada bàndol torna a la seva posició original.
BALL DE PESCADORS (any 1999)
Quan el rei Jaume I atorgà la carta de poblament a la Vila Nova, ja existia des de temps immemorials Sa Llacuna, vora la mar de La Geltrú, habitada per ardits navegants i pescadors, que fins els nostres dies han aportat a la nostra ciutat gran varietat de peixos i mariscs, i una gastronomia marinera molt valorada: All Cremat, Sípia a la bruta, gambes de Vilanova...
CARACTERÍSTIQUES DEL BALL:
La música: Isidre Sala i Bordas (6 d'agost de 1864)
Adaptada per a cobla per Isabel Pla.
La formació musical: Tot i que la partitura és original per a banda, en el nostre cercavila, aquest ball l’acompanya una cobla.
Els personatges: Els pescadors (portants de les barquetes).
Els elements i bestiari: Barques tipus cotonines.
La coreografia: És un ball de cotonines, però enlloc de ser cavalls són barquetes que es mouen partint de dues fileres i formant rotllanes concèntriques. Mig ball és per formar aquestes figures rodones i l’altre mig per desfer-les. És l’únic ball de la cercavila que manté un punt de dansa durant tot el ball.
BALL DE LA LLUNA EN UN COVE (any 1999)
Diu la dita popular que un jove va veure reflectida la lluna sobre el mar, va voler pescar-la i ho va intentar amb un cove reixat de vímet, però la lluna, llesta i trapella no es va deixar agafar. Ara diuen que els vilanovins som una mica pescallunes, llunàtics i somiatruites, que volem aconseguir la lluna en un cove, o si més no, som tossuts i mai deixem d’intentar aconseguir allò que volem.
CARACTERÍSTIQUES DEL BALL:
La música: Melodía tradicional.
La formació musical: Grup de flabiolares (Flabiol i tamborí).
Els personatges: Portants de la lluna i balladors.
Els elements i bestiari: Estaquirot amb una lluna plena, coves amb cascabells.
La coreografia: Es el ball que fan els més petits i per tant, el més senzill d’execució. És un ball de rotllana on els balladors fan diversos moviments amb el cove i que acaben de genolls a terra esperant que l’estaquirot amb la lluna els hi entri al cove. Després surten en galop i en filera de dos.
BALL DEL CEP (any 2004)
Fa referència a la tradició del món de la vinya i explica la veneració de la Mare de Déu de les Neus, que es va convertir en patrona de la ciutat després de protegir les collites d’unes fortes pedregades estiuenques.
CARACTERÍSTIQUES DEL BALL:
La música: Melodía tradicional.
La formació musical: Grup de 3 sacs de gemecs, un flabiol i tamborí i unes castanyoles eivissenques.
Els personatges: Veremadors.
Els elements i bestiari: Estaquirot-cep amb cintes de colors, portadores de raïm.
La coreografia: Aquest ball està inspirat en els balls de gitanes de pal ó també en els balls de l’arbre de maig. Els balladors fan una sèrie de moviments rodons amb les cintes fent un trenat, mentre que els balladors que porten les portadores de raïm a mode de motxilla, van intercanviant moviments, també en rotllana, amb els de les cintes. És, també, un ball de fer i desfer.
BALL DE LA SÍNIA (any 2006)
En Tòfol, un jove molt eixerit i espavilat, feia de masover i treballava els camps de conreu prop de la Geltrú. Sempre estava preocupat perquè necessitava més aigua per regar els espigalls, les escaroles i totes les hortalisses que hi plantava. No va parar fins que va aconseguir trobar un mètode per treure l’aigua de sota terra. Ajudat per la força d’una mula, unes cordes i unes galledes amb el cul foradat va crear una sínia de catúfols.
BALL DE LES COVES DE RIBES (any 1999)
Dos cavallers, per provar el seu amor a una bonica donzella, van atrevir-se a entrar a les coves on hi havia una gegantina serpent que tenia el poder de petrificar amb la mirada. Aquestes coves s’obren des del mar fins l’antic Castell d’Olèrdola. Diuen que la noia no es va arribar a casar amb cap dels dos pretendents. Seran ja cavallers de pedra?
CARACTERÍSTIQUES DEL BALL: La música: Tradicional
Arranjament: Isabel Pla.
La formació musical: Ministrils de la Vila Nova: flabiol i tamborí – tarota tible – tarota tenor – dos fiscorns i bombo.
Els personatges: Els cavallers i els portants de la serp.
Els elements i bestiari: La serp i llances.
La coreografia: Els cavallers d’aquest ball comencen fent un ball bastant típic del que seria un ball de bastons de pal llarg (a la nostre comarca el de pastorets) per acabar envoltant la serp en un semicercle. La serp es mou lliurement per l’escena fins el moment de que sigui encerclada, on els moviments són més lents i els cavallers simulen quedar-se petrificats amb parades tant de la música com dels balladors. Al final es tornen a muntar les dues fileres de cavallers per tornar a la posició original.
BALL DE L'ARRIBADA DEL FERROCARRIL (any 2000)
A finals del segle XIX, Francesc Gumà i Ferran, vilanoví que havia fet fortuna a Cuba, va aconseguir reunir suficients diners per foradar les muntanyes del Garraf i que el ferrocarril pogués arribar a Vilanova i la Geltrú. D'aquesta manera va convertir la nostra ciutat en un lloc pròsper.
CARACTERÍSTIQUES DEL BALL:
La música: Melodia tradicional – Arranjament Jordi Maria Macaya.
La formació musical: Dues trompetes – dos trombons – una tuba i caixa.
Els personatges: Els pics i pales (treballadors del túnel), maquinistes del tren, passatgers del tren i portants de túnels.
Els elements i bestiari: Ferrocarril (màquina i vagons), pics, pales i pendons que fan de muntanya, túnel i vall.
La coreografia: Aquest és segurament el ball més complicat, coreogràficament parlant, de tota la cercavila, ja que s’han de moure per l’escena molts elements i molts balladors fent que ocupi un espai molt gran al carrer. Els balladors imiten bastant el que seria un ball de valencians en la part d’estrelles i galops però en lloc de utilitzar un mocador o fan amb pics i pales. Mentrestant els portants de tunels ó vall comencen a formar el túnel per on, un cop muntat, passarà el tren per dins. Després els balladors amb pics i pales munten una serp que durarà fins el final del ballferrocarril.
Podeu veure fotografies dels balls a l'apartat Fotos i podeu entrar a la web de L'Imaginari, escoltar la seva música i veure els seus balls a l'apartat de "Listas".
CAMPANAR DE L'ESGLÉSIA DE SANT ANTONI ABAD DE VILANOVA I LA GELTRÚ
El campanar de Vilanova és l’element arquitectònic més representatiu de Vilanova i la Geltrú per a molta gent.
Malgrat els 35 anys que durà la seva construcció, és una obra modèlica per les seves proporcions i la seva execució. Una de les seves característiques més singulars és que va ser construït totalment exempt de la nau de l’església.
El dia8 d’octubre de 1670 es va posar la primera pedra. Després de les naturals incidències pròpies d’aquesta mena d’obres es va enllestir del tot l’any 1705 (altres apunts diuen l’any 1706).
És una obra de pedra picada, de forma octogonal, deguda als plànols d’un carmelita descalç, Fra Josep de la Concepció, conegut per els seus coetanis amb el renom del Tracista, per la seva habilitat de projectar.
El campanar és de tendència classista del període barroc català. Està compost per una base de planta quadrada, que es converteix en octogonal en un segon cos amb finestrals, i coronat per una barana de balustres i esferes, a la qual s’accedeix per una escala de caragol, amb graons de pedra i ambl’eix incorporat. Per damunt d’aquest cos s’aixeca un tercer cos, també octogonal amb finestrals, de dimensions més reduïdes, acabat amb una cúpula perforada per ulls de bou.
L’alçada del campanar, amb Àngel i tot, és de 54 metres ( unes altres dates diuen que té 253 palmes, és a dir 49,15 metres). En el seu interior té una escala de caragol de 167 graons i a dalt del campanar està el famós Àngel. L’Àngel del campanar era de coure, embetumat de negre, (també li deien l’àngel negre) tenia una alçada de 2metres i 70cm, essent construït segons model de l’escultor en Miquel Llavina, de Barcelona. Giravoltava sobre el seupeu i assenyalava la direcció dels vents. L’any 1883 l’àngel es va restaurar, ja que estava malmès per les tempestes i pels nombrosos trets dels milicians de les bullangues vuitcentistes que provaven punteria.
Al 1892 es va posar la campana que pesava 1760 quilos i es va batejar amb el nom de Josepa, però el poble en deia La Lluca per haver estat donada per el Sr. Josep Lluc i Torrens.
El costat del campanar i enllaçant amb l’església hi havia la casa dels gegants amb una porta molt alta coneguda com La Porta dels Gegants, ja que era l’entrada a l’estatge d’aquets enlairats personatges. Els de Vilanova eren uns gegants de gran prestigi. N’hi havia dues parelles i dataven del segle XVII.
Els anys 1936 es va enderrocar l’àngel del campanar i les campanes per fondre-les per fer material de guerra.
Recentment el 1996, s’ha col·locat de nou l’Àngel al capdamunt del campanar, obra de l’escultor Fidel Claramunt que substitueix el que hi va ser col·locat el 1705.
L’agost de l’any 2006 es va inaugurar la restauració del campanar.
També diuen les dites populars que el Campanar està lleugerament inclinat i el que el va construir es va llençar des de dalt del campanar,però no he trobat res escrit que ho afirmés.
Tota la informació extreta dels següents llibres:
VIRELLA i BLODA, ALBERT:Vilanova i la Geltrú. Imatges de la Ciutat i de la Comarca.
MARSÉ, P.; MALLOFRÉ, A.; GENÉ, Ll: De Vilanova i la Geltrú: la Memòria Captiva en Imatges i Alliberada en Fantasies.
CAPDEVILA, X; BROTONS, X; MAÑÉ, A: Vilanova Bordegassa. Crònica d’un Quart de Segle.
VARIS: Los Misterios de Villanueva tomo II.
PD: per veure algunes imatges sobre el bonic campanar mirar la carpeta de fotos, on hi trobareu fotos i punts de llibres
Outils 
Aide
.jpg)
